La Segona República, sostinguda per les forces d’esquerres i els nacionalistes catalans i bascos, es defensa de la rebel—lió d’un conjunt de forces de dreta, aglutinades i dirigides pel general Franco. Va ser una guerra civil, però també hi va haver participació internacional: els feixismes, Itàlia i Alemanya, van ajudar Franco amb material i tropes; el comunisme, Rússia, i les esquerres europees i americanes, van recolzar la causa republicana, les Brigades Internacionals van ser el seu ajut més important; les democràcies, Anglaterra i França, atemorides, es van mantenir a l’expectativa.
L’any 1938, la República estava perdent la guerra. Catalunya va començar a ser envaïda per l’exèrcit de Franco mentre que el front de lluita estabilitzava els rius Noguera-Pallaresa, Segre i Ebre. El govern republicà volia demostrar que els republicans encara no estaven vençuts. És en aquestes circumstàncies on comença la batalla de l’Ebre.
La situació inicial
La batalla de l’Ebre és una lluita on el riu més cabalós de la Península Ibèrica va jugar un paper protagonista, d’aquí el seu nom. D’entrada, abans de la batalla, el riu era una gran barrera que separava i protegia alhora els dos exèrcits enfrontats; els soldats republicans estaven a l’esquerra i els soldats de Franco a la dreta, tots atrinxerats a banda i banda i vigilant el contrari.
El punt de partida
La batalla va començar a la matinada del 25 de juliol de1938, quan les forces republicanes de l’Exèrcit de l’Ebre van creuar el riu per diversos punts i van agafar desprevingudes les tropes de Franco. El seu objectiu era avançar el més ràpid possible en direcció a la població de Gandesa, intentant conquerir la comarca de la Terra Alta. Tot i la sorpresa inicial, els soldats republicans que anaven a peu, en presentar-se davant de Gandesa es van trobar que els seus adversaris havien pogut reaccionar i preparar-ne la defensa. Encara que les tropes republicanes en els dies següents van atacar a dreta i esquerra de la dita població, en direcció Vilalba dels Arcs i Bot respectivament, i, frontalment, la mateixa Gandesa, no van aconseguir dominar-la. En aquest moment s’inicia la segona fase de la batalla, la més llarga i cruenta, la contraofensiva de les tropes de Franco i la resistència dels soldats de la República, en dos sectors que tenen el riu a rereguarda; la primera davant de Mequinensa, prompte abandonada a causa de l’atac franquista, i la segona entre Faió i Benifallet. Aquest segon sector va ser la clau de la resistència republicana.
El riu com element fonamental de la lluita
De seguida pots comprendre el paper decisiu que va tenir el riu al llarg de tota la lluita. Primer de tot protegia uns i altres, però en travessar-lo, els combatents republicans el van situar a la seva esquena i se’ls va convertir en un obstacle des del primer moment. Per això no es van poder passar els vehicles que haurien fet possible, aprofitant la sorpresa inicial, conquerir Gandesa. A partir d’aquella situació tot l’exèrcit de l’Ebre quedava encaixonat en la gran corba que el seu curs fa entre Faió i Benifallet, obligat a rebre tot el que necessitava des de l’altre costat del riu i amb el gran desavantatge que suposava el major nombre d’avions que disposava Franco, que cada dia bombardejaven els ponts i passarel—les republicanes, estrangulant així el proveïment més imprescindible dels homes de l’exèrcit republicà, sense que la seva migrada aviació pogués fer-hi res per impedir-ho. Però no només fou l’aviació l’únic enemic amb qui van haver de lluitar vora el riu les forces de la República, l’exèrcit de Franco controlava els embassaments pirinencs i diverses vegades es van provocar crescudes sobtades que negaven amb una allau d’aigua els mitjans de pas de l’exèrcit de l’Ebre.
En definitiva la batalla de l’Ebre fou una lluita en dos fronts: el primer, el front de guerra, situat essencialment ales serres de Pàndols i Cavalls i, el segon, el curs del riu, on els pontoners republicans s’esforçaven cada nit per bastir els ponts que durant el dia bombardejaven els avions de Franco i alhora reparar les destrosses provocades per les riuades.
En definitiva la batalla de l’Ebre fou una lluita en dos fronts: el primer, el front de guerra, situat essencialment ales serres de Pàndols i Cavalls i, el segon, el curs del riu, on els pontoners republicans s’esforçaven cada nit per bastir els ponts que durant el dia bombardejaven els avions de Franco i alhora reparar les destrosses provocades per les riuades.
La batalla més dura
La segona part de la batalla es desenvoluparà després que els republicans, una vegada frenada la seva embranzida davant Gandesa, se situaran a la defensiva a les serres de Cavalls i Pàndols i allí resistiran durant setmanes els atacs de les tropes enemigues.
Els republicans disposaven d’unes posicions molt enlairades a dalt de les muntanyes i dominaven des d’allí el terreny, però tenien pocs mitjans. En canvi, l’exèrcit de Franco va poder alinear una gran quantitat de recursos materials i bèl·lics, molts de canons, avions de bombardeig i caces, i suficients tropes per rellevar les que havien patit el desgast de la primera línia de foc.
Els combats sempre es desenvolupaven de la mateixa manera: primerament es desencadenava un fortíssim bombardeig artiller i aeri en un sector reduït de les posicions republicanes. Ininterrompudament bombes i obusos impactaven els reductes on s’amagaven els homes de l’exèrcit de l’Ebre. Després les forces d’infanteria de Franco es llançaven muntanya amunt a l’assalt de les trinxeres dels soldats republicans. Els que havien pogut sobreviure als bombardejos començaven a disparar contra els soldats que pujaven i la major part de les vegades els atacants es veien obligats a retrocedir, encara que poc a poc van anar conquerint, una darrere l’altra, les posicions que defensaven els soldats republicans. Aquesta era la rutina diària, però a la nit, quan ni l’aviació, ni l’artilleria podien actuar, la situació s’invertia, llavors eren els republicans els que es precipitaven a recuperar les trinxeres perdudes durant el dia, seguint la consigna de “posició perduda, posició recuperada”, i en moltes ocasions ho aconseguien. L’endemà, tornava a començar el mateix procés. En el temps que va durar la batalla es van produir, a banda dels atacs locals, set grans contraofensives de les forces de Franco. Finalment, l’exèrcit de la República, impossibilitat de continuar resistint, va abandonar la banda dreta i retornà a les seues posicions de l’esquerra de l’Ebre. Perduda la batalla es va perdre Catalunya, i amb ella, la Segona República i la guerra.
Les condicions de la lluita van ser esgarrifoses i els soldats, que són sempre els que porten el pes de la batalla, tant d’una banda com de l’altra, van patir molt i no només pels trets, les bombes o la por de ser ferits o morts, sinó per la calor, el fred, la set, la gana, la brutícia, els paràsits i les pèssimes circumstàncies que cada dia havien d’afrontar. Els homes dels dos exèrcits es van dessagnar durant la llarga lluita.
Les condicions de la lluita van ser esgarrifoses i els soldats, que són sempre els que porten el pes de la batalla, tant d’una banda com de l’altra, van patir molt i no només pels trets, les bombes o la por de ser ferits o morts, sinó per la calor, el fred, la set, la gana, la brutícia, els paràsits i les pèssimes circumstàncies que cada dia havien d’afrontar. Els homes dels dos exèrcits es van dessagnar durant la llarga lluita.
ESCENARIS DE LA BATALLA DE L'EBRE
· TRINXERES DELS BARRANCS DE VILALBA
Aquest apartat conté un vídeo interessant que tracta sobre la Batalla de l'Ebre:
PRIMERA PART:
SEGONA PART:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada