VISITA ALCALDE DE NAVÀS, JAUME CASALS

Avui ens ha visitat l’Alcalde de Navàs, Jaume Casals, per explicar-nos el projecte sobre "Memòria Històrica" que es promou des de l’Ajuntament de Navàs. Ens ha ensenyat a través de les pàgines webs els tres projectes on l'Ajuntament treballa: el llibre publicat Silencis, les plaques “stolpersteine” i els arxius fotogràfics. Després de dues hores, a la Sala d’actes de l’EDN, hem sortit tots junts fins a la Plaça de l’Ajuntament per veure aquestes llambordes. Hem fet diverses fotos i hem acabat esmorzant al costat de la font.

Jaume Casals. Alcalde de Navàs. Sala d'Actes EDN.

 

1r Batxillerat EDN. Plaça Ajuntament. Visita i fotos Stolpersteine.

Marta Pociello i Emma

Stolpersteine, significa en alemany "pedra que fa ensopegar". Va ser creat per l’artista Gunter Demning i es tracta d’un projecte que relaciona l'art i la memòria.
Cada stolpersteine rep homenatge a una víctima del nazisme o d'un sistema totalitari que ha mort en un camp de concentració.
D’aquesta manera es manté viva la memòria de les persones de tots els col·lectius que varen patir aquest càstig: jueus, gitanos, homosexuals, dissidents polítics, testimonis de Jehovà i ciutadans discapacitats que varen ser perseguits o assassinats a Europa entre els anys 1933-1945 pel règim nazi.
Els Stolpersteine són llambordes quadrades de 10cm x 10cm fetes de formigó i cobertes d’una fulla de llautó on es graven les dades de cada persona i que es col·loquen al paviment de davant dels edificis o llocs on les víctimes van viure o treballar lliurement abans de ser empresonades i deportades. Cada llamborda és única i es realitza a mà com a gest de respecte i humanitat, ja que vol contrastar amb l’exterminació industrialitzada dels nazis.
Des de l’inici del projecte (1993) fins a l’actualitat, ja hi ha més de 48.000 llambordins arreu d’Europa. Dins del municipi de Navàs, en podem trobar 5 (un a Palà de Torroella i quatre a la plaça de l'Ajuntament, davant de la font). El nostre poble, l’any 2015, va ser el primer municipi de Catalunya a posar-les.
Una de les preguntes que ens fem és: per què altres municipis del territori no han seguit aquesta iniciativa que sí que ha tingut el nostre poble?

                                                                     

                                                            

Jana i Ot

   
    L'ARXIU FOTOGRÀFIC


   Darrerament, l'Ajuntament de Navàs ha estat elaborant un arxiu fotogràfic. S’ha dut a terme un recull de fotografies antigues del poble i de les persones que hi viuen (festes esportives, religioses, activitats municipals, paisatges, edificis, barris…). La finalitat d’aquest arxiu és mantenir i guardar una memòria fotogràfica, així com també recordar els canvis que ha viscut el nostre municipi per no oblidar els nostres orígens. En algunes de les imatges és possible identificar les persones que hi apareixen, recordar els nostres costums, les nostres festes, els nostres familiars...

(Les trobem classificades per entitats i anys).

   Aquí us deixem un parell d’exemples de fotos que podeu trobar a l’arxiu fotogràfic de Navàs i a l'enllaç a "Els nostres pessics" del blog:Memòria Navàs.


       DARRERS ANYS ÚTILS DE L’ESTACIÓ DE TREN DE NAVÀS 1960-1970






        PISCINES MUNICIPALS 1967



Carla , Paula i Núria.




    LLIBRE: SILENCIS

Aquest llibre explica els fets de la República, la Guerra Civil i la posterior repressió del règim franquista a Navàs durant els anys 1931 i 1945.

Els fets succeïts durant la República, la Guerra Civil i el primer règim franquista van ser els que van marcar més les diverses generacions del segle XX. Van ser uns anys de reivindicacions polítiques i socials.

L’esperança que va suposar per a les classes populars l’arribada de la República de seguida es va frustrar davant l’arribada de la Guerra Civil, la qual va portar un ambient de violència a Navàs. La instauració del franquisme, amb tota la seva repressió, va imposar uns silencis que s’allargarien més enllà de la mort del dictador Franco; uns silencis que aquest llibre pretén que comencin a ser escoltats.

Èxit de públic en la presentació del llibre sobre la guerra civil a Navàs
       29.01.2015






   La sala d'actes de l'EDN de Navàs es va omplir amb unes 200 persones en la presentació del llibre Silencis. República, Guerra Civil i Repressió Franquista a Navàs, que han escrit els historiadors locals Jordi Algué, Ester Llobet, Miquel Arceda, Arcadi Vilà i Rossend Sellarés, editat per l'Ajuntament de Navàs.


Durant l'acte es van viure moments emotius, recordant l'alcalde republicà de Navàs Ramon Sala Besa, que va morir assassinat al camp de concentració de Mauthausen l'any 1942. A la presentació d'ahir hi havia el seu fill Ricard Sala, al costat de testimonis vius.


L'alcalde de Navàs, Jaume Casals, va lliurar els primers exemplars del llibre als testimonis directes que han ajudat els historiadors en la feina.

En poca estona es van vendre 150 llibres.

http://memorialdemocratic.gencat.cat/ca/detalls/Activitats_Agenda/Navas-Desvetllant-Silencis 


Marta i Emma

Avui hem vist la pel·lícula PA NEGRE.






Pa negre és una pel·lícula catalana escrita i dirigida pel mallorquí Agustí Villaronga i basada en tres novel·les de l’escriptor Emili Teixidor. La història se situa a la Catalunya rural durant els penosos anys de la postguerra espanyola. L’Andreu, un nen que pertany al bàndol dels perdedors, troba al bosc els cadàvers de dues persones, pare i fill respectivament, morts en precipitar-se daltabaix d'una timba. Les autoritats acusen el pare de l’Andreu de les morts, però ell, per ajudar-lo, intenta trobar qui són els autèntics responsables. Al llarg d’aquesta investigació, l’Andreu desenvolupa una consciència moral oposada a la del món d'adults, alimentada de mentides. Per sobreviure, traeix les seves pròpies arrels i acaba descobrint el monstre que habita en ell.

BERTA




Aquesta cançó la dediquem a tots els combatents morts durant la Guerra Civil espanyola.


Campanades a morts, és un homenatge a les víctimes de la matança de Vitòria (País Basc) el 3 de març del 1976. Arran d’una vaga d’obrers, la policia espanyola hi matà cinc persones. Els fets van passar a l’església de Sant Francesc d’Assís de Vitòria. Trenta anys més tard, en la commemoració d’aquells fets, Llach interpretà la cançó acompanyat de l’Orfeó Donostiarra al pavelló Fernando Buesa Arena de Vitòria.

BERTA i MARTA.

Trobareu la lletra a l'apartat "ALTRES MATERIALS".